Ja fa uns dies que he arribat als 36 anys seguint el camí de la vida. Sembla una cosa senzilla però no ho és pas. Tots estem exposats a qualsevol tipus d'incidència que ens pot treure d'quest camí, és per això que hem de valorar cadascun dels segons que tenim perquè no se sap el que ens espera.
Per la meva manera de ser i de fer em trobo raro escrivint aquestes paraules, però la reflexió que he fet és la realitat, i donat que tenim la sort de seguir en vida, doncs, hem d'aprofitar-la, gaudir-la, i buscar la vessant possitiva de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada