í sí, sense pensar-m'ho gaire me'n vaig anar a veure la presentació del nou jugador del Barça, Zlatan Ibrahimovic. El Barça és tot un fenònen social per no dir la típica frase: "És més que un club".
Un cop a Barcelona vaig agafar el metro per anar al Camp Nou, i a mesura que m'acostava a la parada propera al camp anava veiem com cada vegada erem més persones les que anavem cap a l'event: avis amb els seus nets, fills amb els pares, adolescents, joves, adults, turistes, alguns amb símbols blaugrames, altres sense, però a tots ens estava movent lo mateix, el Barça. La veritat és que vaig tenir una sensació agradable i especial.
Un cop al camp, encara millor, feia anys que no hi havia estat, i pensar que estava formant part de la festa em feia està bé.
La llàstima fou que l'arribada del jugador es va endarrerir dues hores. I per postres, fa festa no va acabar de la manera més cívica possble, ja que algunes persones van envair el camp, afortunadament no es van haver de lamentar mals majors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada